Quan mor un patriota, quan se’n va un amic… (Teo Vidal i Sol)

Sovint els cronistes no tenen possibilitat de tractar l’actualitat immediata, al Vilaweb Catalunya-nord és una possibilitat. De fet és un privilegi que aprofito avui, aquest l’endemà d’11 d’agost 2007.
No m’és fàcil escriure, encara menys per dirigir un escrit a molta gent, per això admiro els que ho fan aquí cada dia, no puc; i també per això no sóc cronista.
Avui és especial i em plora l’ànima; i espero que em perdonareu aquestes ratlles…

Sóc d’aquest que s’acorden amb la idea que un amic és un amb qui comparteixes moltes coses i voldries ajudar al màxim, i amb el qual no obligatòriament estàs d’acord al 100% però al qual ho pots dir, segur que estàs que ho acceptarà com a mostra d’amistat i no com a oposició. Amb l’ex senador Xirinacs érem, crec, més que amics, encara que des d’uns anys ben pocs ens hem vist (aquest mateix any sí, a Montserrat, i l’encontre va ser ocasió d’una entrevista pel NetTVCat C-n), Tanmateix era més que un senzill amic,
Una cosa segura: era més que amic meu.

És més: era també un patriota amb el qual compartia el camí.
I quan havia declarat “Em considero amic d’ETA” també l’havia aclarit (amb sinceritat i per no malservir la seua militància i els qui la compartien) en el mateix sentit que acabo d’escriure,
Però pocs els importa entendre en que es pot fàcilment entendre, als qui només volen llegir i entendre les coses en el sentit que ells pensen,
Uns sempre han preferit i sempre preferiran “servir” els seus objectius partidistes; on que es troben als Països catalans (en conec personalment a Catalunya-nord, tan en aquest assumpte – quan va ser empresonat en Lluís maria i han refusat donar li suport, com en altres)

Quan mor un amic de debò, estàs de dol, no tens ganes de fer gran coses, penses molt amb ell, al que ha fet i al que has compartit i fet amb ell,,, i penses, encara més, no no has fet prou, ni de lluny. Que has estat massa gandul, o massa tímid, o massa distès; segurament les tres coses alhora,

Quan mor un patriota militant penses,,, quasi igual, o igual, Potser la gent que no ho són, o menys, i estan al costat teu no ho poden entendre del tot i és normal. Per això dones una mica la cara; no pots riure ni gairebé somriure, no pots reaccionar amb el mateix ànim de sempre o que voldries,,, Però si són amics o familiars, com és generalment (i ho és avui) el cas ,ja prou ho entenen i ni tan sols t’ho volen ressaltar,

Avui ha mort un patriota militant d’actiu, i avui ha marxat un amic, encara que sempre el tindré present a dintre meu…
Espero que disculpareu, si us plau, un pobre “catalanista militant” d’haver aprofitat l’oportunitat que tenia per proposar-vos ratlles no gaires festives i haver-se confiat segurament més per necessitat i interès personal que per donar-vos a llegir una cosa de qualitat, una informació de gran interès o una opinió engrescadora,

Teo Vidal i Sol (dm, 12-8-2007), Secretari General de l’A.N-C

Font : VilaWeb Catalunya-Nord 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.